martes, 4 de octubre de 2011

Les casualitats existeixen?


Aquesta que conte és grossa, molt grossa. Una casualitat de 120 anys d'història, una casualitat anomenada Aurelio.

Qui m'ho anava a dir al mi. Finalment, des de fa quasi un any, em vaig decidir a donar forma a tot el que he anat trobant del pintor ontinyentí Aurelio Blasco i Maicas.

Amb la paciència per companya i sense ànim d'acabar el treball en cap data marcada, he anat recopilant i muntant part de la vida d'aquest personatge del que no sabia res no fa molt temps.

Per experiència sé que aquest tipus d'investigacions enganxen al més pintat. Aquesta vegada, l'enganxe és tal que encara no he pogut soltar amarres...

He tingut la sort de cara i algunes persones que no esperava m'han ajudat de manera sorprenent. Aurelio també està de sort ja que, després de 120 anys soterrat, he pogut trobar les seues restes a un mes vista que anaren de cap a una ossera comuna, amb el que haguera desaparegut per a sempre la seua última petjada en aquest món. En un dels cementeris més antics i bonics de Madrid descansa Aurelio des de fa més d'un segle...

Per a més informació sobre aquest pintor nascut a Ontinyent, us emplace a llegir el pròxim nombre de la revista ALMAIG, que apareixerà a principis de desembre de 2011.